La cultura entesa com a dret, com a aprenentatge constant, com a experiència de vida. La cultura repleta de subjectivitats i que, alhora, ens travessa de manera col·lectiva. La cultura: un camp de batalla d’idees, emocions i pràctiques dins del qual cada dia hi neixen i hi creixen més projectes sostinguts des de les dinàmiques cooperatives.

L’economia social i la seva forma de relacionar-se amb el món i amb les persones ha deixat de ser una proposta, una promesa, un futurible. L’economia social és avui una realitat que planteja procediments, criteris i formats diferencials en tots els àmbits de la vida i l’activitat econòmica. Un paradigma que situa al centre la dignitat i la vida de les comunitats i de les persones que fan possibles els projectes que imaginem.

Radicalment, la cultura perquè, sense un compromís profund amb les idees, no podem esdevenir persones lliures. Radicalment, la cultura perquè sense persones lliures i crítiques no podem construir aquest nou món que fa anys que teixim.

Un món comú on compartir sigui el fil invisible que sustenti el futur. Un món comú en el qual les eines i els aprenentatges es posin al servei de les comunitats. Un món comú en el qual puguem replicar les pràctiques que funcionen i aprendre dels errors, dels propis i dels aliens.

Aquest curs és un espai en codi obert. Un punt de trobada de projectes culturals on repassar les trajectòries, dubtes, fortaleses, mètodes, etc. Un recurs per conèixer els valors i les metodologies pròpies dels projectes culturals que es desenvolupen des de l'economia social i solidària.

Una immersió que ens ha de permetre dotar-nos mútuament d'eines i facilitar el naixement de nous projectes a partir de la nostra arma més profunda: generar xarxa i aprendre juntes.

Procés d'inscripció tancat

programa

De la cultura cooperativa al cooperativisme cultural 
Ivan Miró. La Ciutat Invisible

Què suggereix l’expressió Cultura Cooperativa? Les formes cooperatives de la cultura; la seva dimensió col·lectiva, social o comunitària; una cultura que coopera... També, evidentment, la producció feta per les cooperatives culturals. I una tercera accepció: cultura cooperativa en tant que el conjunt de les modalitats específiques de la cultura organitzativa i econòmica del cooperativisme. Això és, aquella forma de fer basada en la propietat col·lectiva dels mitjans producció, consum i estalvi, la seva gestió democràtica, així com una tendència a la socialització dels excedents.

En un encreuament d’aquests significats, en l’àmbit cultural i artístic barceloní han nascut i s’han consolidat - en diferents etapes i sectors - un bon nombre de cooperatives culturals. Tant per satisfer necessitats i aspiracions de les seves treballadores i usuàries, com per una coherència entre certes pràctiques de la cultura i els formats societaris cooperatius, el món de l’art i la cultura ha tingut històricament expressions proclius a la democratització econòmica de l’activitat a partir de la figura cooperativa. Avui, quan els reptes del mercat de treball cultural urgeixen alternatives col·lectives, quines experiències poden inspirar-nos a l’hora de crear una nova iniciativa de cooperativisme cultural?

La cultura com a dispositiu per a la transformació social
Xapo Ortega i Natàlia Sànchez. Metromuster

La productora Metromuster és la responsable de pel·lícules com Ciutat Morta o Idrissa, que s'estrena el mes de novembre. Entenen el cinema com una eina de transformació social. A través del que anomenen campanya d'incidència política endeguen un dispositiu per tal de generar i ampliar comunitats al voltant de casos paradigmàtics de vulneració de drets amb l'objectiu de provocar canvis en l'opinió pública. El codi obert, des de la idea inicial a la mateixa estrena de la pel·lícula, passant per tallers, performances, mobilitzacions a l'espai públic, accions legals i fins i tot el mateix finançament, és part de la història que volen explicar i que fins i tot poden alterar el desenllaç.

Totes les claus per finançar amb èxit el teu projecte cultural, social i polític a escala europea [HUMOR]
Felipe G. Gil. Zemos98

Moltes persones es pregunten com finançar projectes que fomentin una cultura de la participació, que generin ciutadania crítica, que qüestionin les narratives dominants i que afavoreixin una visió més cooperativa de la vida. Moltes persones també es pregunten com és possible posar fi a la precarietat a través de projectes que fomentin elements culturals, socials i educatius, mentre es col·labora amb altres entitats d'altres latituds. Moltes persones es pregunten com poden accedir a xarxes europees a mitjà i llarg termini. Potser ZEMOS98 no tingui resposta a totes aquestes preguntes, però sí que sabem del cert que compartiran honestament la seva experiència en relació a totes aquestes qüestions i que projectaran GIFs que faran somriure a les persones assistents.

De la precarietat a la recerca d'alternatives. Producció cooperativa
Emma Giné i Pablo Tudela. Quesoni

Quesoni desenvolupa projectes vinculats al món de la música en aspectes com la sonorització, la il·luminació o la producció. També intervenen en l'àmbit de la programació artística, com en el cas del festival de música negra Say It Loud que enguany arriba a l'edició número 11. A partir de la seva praxi en la gestió d'esdeveniments, producció o programació musical cerquen alternatives a les lògiques que ens tenen acostumades els circuits comercials, els patrocinis i la necessitat permanent de col·locar al centre els beneficis i no a les persones. Aposten per un treball en xarxa amb altres actors vinculats a l'economia social i l'àmbit comunitari, amb l'objectiu de recuperar la centralitat i el paper cohesionador de la cultura en la vida dels territoris on intervenen.

Reptes de la gestió i cures internes en l'ecosistema cultural
Biel Martínez. Giravolta

Les alternatives econòmiques de base cooperativa i solidària no estan exemptes de dificultats i reptes al voltant de la gestió interna, la cohesió en els equips, els espais de presa de decisió i els processos interns que es requereixen per arribar a generar projectes culturals sòlids i confortables per a les persones que hi formen part. Per fer-ho possible, caldrà aprendre a desenvolupar cures mútues a partir dels propis recursos, reflexions, diversitat d'eines i experiències viscudes que permetin situar a les persones en el centre dels projectes.

Relatar per crear comunitats, més enllà del màrqueting
Mireia Mora. La Tremenda

Webs, xarxes socials, cartelleria, anuncis a la ràdio, a la televisió, flyers, canals de telegram. Existeixen moltes eines per comunicar els nostres projectes culturals, però el primer pas és avaluar qui és el nostre context per tal de poder elaborar un pla coherent entre qui som, què volem aconseguir i a qui ens dirigim. La Tremenda entén els projectes culturals com a experiències que no poden perpetuar-se en el temps sense comunitats que les coneguin, reconeguin i acompanyin. Més enllà del màrqueting clàssic, on el més important és la conversió de la inversió publicitària en venda del producte: què podem fer per a crear una comunitat pròpia, estable i amb la qual dialoguem de forma habitual?

Distribució de projectes: mostrar el resultat del procés creatiu 
Maria Thorson. Hotaru

Tots els projectes culturals volen tenir una llarga i saludable vida. Per fer-ho possible, a l'hora de plantejar un projecte d'arts en viu, cal tenir en compte on volem dur-lo i a on volem arribar: Barcelona, Catalunya, l'Estat Espanyol, el món? També caldrà dotar-se de les eines necessàries per a presentar un projecte i fer-lo seductor: un dossier, un rider tècnic, imatges, vídeo, web encaminada a la venda de bolos, mailings, bases de dades, el mapa de les fires i mercats de venda més interessants. Hotaru és el nou nom d'un equip humà que fa més d'una dècada que es dedica a la gestió d'esdeveniments, producció d'espectacles de gran format i distribució d'espectacles de companyies com Insectotròpics.

Panell d’experiències. El cooperativisme en codi obert 
Coòpolis, L’Afluent, La Carbonera, Crític i Nus Teatre

Com es materialitza una idea en una realitat? Quins són els passos a seguir? De quins recursos disposem per a acompanyar-nos, formar-nos i fer-ho viable? En aquesta sessió de tancament, quatre projectes cooperatius de diversos àmbits del món de la cultura compartiran la seva experiència: qui són, a què es dediquen, quines dificultats s’han trobat, quines solucions han inventat, quines xarxes de col·laboració han establert…

També participarà en la sessió Coòpolis Ateneu Cooperatiu de Barcelona presentant la Guia de Cultura Cooperativa que ha editat en col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona en el marc del programa Cultura Viva.

Aquesta activitat no seria possible sense la complicitat de:
Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, Associació de Professionals del Circ de Catalunya, Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics, Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, Ateneu Popular de 9barris, Coòpolis – Ateneu Cooperatiu de Barcelona, El Col·lectiu, Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, Giravolta, Hotaru, L’Afluent, La Caldera, La Carbonera, La Central del Circ, La Ciutat Invisible, Metromuster, Nau Ivanow, Nus Teatre, Quesoni, Crític, Xarxa d’Economia Solidària, Zemos98

organitza:

La tremenda

amb la col·laboració de:

amb el suport de:

Coopolis
XES

amb el suport de…

Ajuntament de Barcelona